Cançó número 8 del nou disc de Manel, "10 milles per veure una bona armadura". A la venda el 15 de març. LETRA Vendrán los años y, con los años la calma que te pintará en los ojos una mirada suave. Te harán dar un paso y, después, otro, serás toda una experta en tirar adelante. Con tanto tiempo habrás encontrado un sitio agradable, o ya estarás un poco perezosa para buscar. Recibirás trato de señora, o de yaya extraña que tiene acojonados a todos los niños del vecindario. Y serás un saco de dolores o serás una roca. Y los momentos de mirar atrás te harán gracia y te harán daño. Y quizá no seré tu amigo, ni tendré nada que ver con si eres o no eres feliz. Ya me veo de recuerdo medio triste que se te pasa por la cabeza una mala tarde. Y quizá dormiré abrazadito a una mujer a la que casi no habré contado quien eres. Quizá tendremos nietos malnacidos que se rían de mí cuando no me entere de las cosas. Pero, cuando seré viejo, seguiré cantándote canciones, igual. Caminaré lento y me sentaré, a veces, en los bancos. Versito a versito convocaré tu cuerpo largo y blanco y me podrán ver sonreír un poco por debajo de la nariz. ¡Que vengan los años! ¡Aquí me tiene la calma! Que me juego con la decadencia de la carne que un rinconcito del comedor hará de escenario y que nadie sospechará de quien estoy hablando. Y que, cuando seré viejo, seguiré cantándote canciones, igual. No sé si estaré para garantizarte una gran calidad pero creeré en un versito y me distraeré intentándolo alargar y me podrán ver sonreír un poco por debajo de la nariz, y me podrán ver sonreír un poco por debajo de la nariz. LLETRA Vindran els anys i, amb els anys, la calma que et pintarà als ulls una mirada suau. Et faran fer un pas i, després, un altre, seràs tota una experta a tirar endavant. Amb tant de temps hauràs trobat un lloc agradable, o ja estaràs un pèl mandrosa per buscar. Rebràs tracte de senyora, o de iaia estranya que té acollonits tots els nens del veïnat. I seràs un sac de mals o seràs una roca. I els moments de mirar enrere et faran gràcia i et faran mal. I potser no seré el teu amic, ni tindré res a veure amb si ets o no ets feliç. Ja em veig de record mig trist que se't creua pel cap una mala tarda. I potser dormiré abraçadet a una dona a qui quasi no hauré explicat qui ets. Potser tindrem néts malparits que se'n fotin de mi quan no m'enteri de les coses. Però, quan seré vell, seguiré cantant-te cançons, igual. Caminaré lent i m'asseuré, a vegades, als bancs. Verset a verset convocaré el teu cos llarg i blanc i em podran veure somriure una mica per sota del nas. Que vinguin els anys! Aquí em té la calma! Que em jugo amb la decadència de la carn que un raconet del menjador farà d'escenari i que ningú sospitarà de qui estic parlant. I que, quan seré vell, seguiré cantant-te cançons, igual. No sé si estaré per garantir-te una gran qualitat però creuré en un verset i em distrauré intentant-lo allargar i em podran veure somriure una mica per sota del nas, i em podran veure somriure una mica per sota del nas. www.theyllusionist.blogspot.com

manelguillemgisbertnoudiscmillesarmaduraaniversariboomerangpentinatukeleleguitarraicatfmgentnormalnoenyoroelspetsamicsdelesartsensensortimalmar4-3-3